Jo vull la pau però no vull l'oblit.
- Sergi Bernal
- Santa Coloma de Gramenet, Liechtenstein
- Recuperando memorias. El maestro que prometió el mar.
dijous, 7 d’agost del 2008
dilluns, 5 de maig del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
dimarts, 8 d’abril del 2008
divendres, 4 d’abril del 2008
Que dir-vos.......havia pensat tantes coses........
Companys, familiars, amics, gràcies a tota la gent que es va poder passar ahir per l'exposició de la Geografia del Gran Drac que es fa al Pati Llimona, i mercès a totes i tots aquells que m'han animat, des d'aquí, Flickr o Photobloggers Barcelona amb els seus comentaris per a continuar penjant i fent fotografia.
Sento no haver pogut estar més amb la gent que va venir, acompanyar-vos amb la visita i dispensar-vos el temps que us mereixieu, però com vau poder veure la sala i tot quedà desbordat, erem tants que aquesta necessitat va ser impossible de pal·liar i només us vaig poder dedicar unes paraules d'agraïment per venir.
En fi simplement això.....reitero, 1000 gracies a la gent del Pati Llimona per escollir el meu projecte, a Flor per haver fet la interlocució entre el pati i jo, per la seva simpatia i constància i l'efectivitat de la difusió amb els mitjans, a Joan del Patí, per donar llum allà on no hi havia (tema focus) i resoldre altres detalls imprescindibles, a la gent del mitjans de comunicació per posar la notícia a l'agenda i especialment a la gent del Periódico per fer la difussió així, i DESTARCAR-LA, a Helena, com no?, deu mil mercès Érica a tu també, a la becaria de la Vanguardia, Ada, a la gent del diari SOC de santa Coloma per fer-me aquesta entrevista, Maria Escudero, a la germana de la meva companya, a Juan de Dios Pérez antic professor de fotogràfia meu i ara amic, a la Mariona Soler per la inestimable col·laboració en la redacció del peus de foto i el cattering, el vi xino del Priorat era sensacional, a la Jiang Cai Yun pel seu art i simbiosi amb el Gu Quin, instrument musical de corda xinès, a la meva família i els meus amics que m'han fet així com soc i especialment, a la meva estimadisima Elisenda, companya de viatge i de vida que em va ensenyar durant uns dies els paratges on hi jeia el gran drac i dels que no podré mai més treure-mel's del cap, t'estimo.
Una calurosa abrasada a tots i sobretot a aquells que no he anomenat a causa de les rèpliques d'astorament que encara conservo de les altes dosis emocionals d'ahir.
Sergi
dilluns, 25 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
